Com jugar al pòquer: la mà, les apostes i les variants

Hi ha una frase a l'Ordre del pòquer que gairebé ningú no cita i que ordena tota la resta: la llei espanyola no diu quina mà guanya. L'article 11 remet el valor de les combinacions als «valores preestablecidos por las reglas particulares del juego». L'escala, el full, el color: això és al reglament de la teva sala, no al BOE.

El que sí que escriu la norma és l'esquelet —l'ordre de la mà, el vocabulari, què reparteix cada variant i què et deuen quan alguna cosa es trenca— i és material suficient per seure sabent què es mira.

L'objectiu, i una possibilitat que sorprèn

L'article 11 descriu la dinàmica en una línia: el joc «alterna sucesivamente rondas en las que los participantes realizan sus apuestas con rondas en las que se reparten cartas». El teu objectiu és aconseguir una combinació que et permeti «obtener el fondo de juego o bote, o la parte del mismo que le corresponda».

I tot seguit, la frase que trenca l'automatisme de «guanya la mà més alta»:

Según la versión de juego en la que se participe podrá ser designado ganador tanto el jugador que obtenga la combinación de mayor valor, el que obtenga la combinación de menor valor, o ambas, respecto a las combinaciones del resto de participantes de la mano.

És a dir: les versions low i hi-lo, en què guanya la mà pitjor o es reparteix el bot entre la millor i la pitjor, són perfectament legals aquí. En quina versió estàs assegut ho diuen les regles particulars de la taula, i és el primer que cal mirar.

El vocabulari, amb les definicions oficials

L'article 2 defineix els termes un a un. Aquests són els que es fan servir a cada mà:

Dues conseqüències pràctiques d'aquella taula. La primera: el botó rota cada mà, de manera que les cegues et toquen per torns i el cost obligatori de seure es reparteix. La segona: la cega gran és el mínim d'aposta de la mà, no una xifra decorativa; quan llegeixis «NL10» al llistat de taules, aquella és la referència.

Cash i torneig són dos productes diferents

No és una diferència d'ambient, és a les definicions:

• Cash (art. 2.5): entres o abandones «cuando desee», i pots fer efectius els guanys de cada mà fins al moment en què et retires.
• Torneig (art. 2.6): pagues un dret d'inscripció i estàs disposat a jugar «mesas sucesivas, compitiendo hasta llegar a enfrentarse […] a su contrincante o contrincantes finales». El fons s'entrega al guanyador o es reparteix entre un nombre preestablert de llocs.

D'aquí surt una protecció concreta que convé conèixer abans d'inscriure's en un torneig amb premi garantit. L'article 13.4 obliga l'operador que ofereixi un premi determinat al pagament «con independencia de que los derechos de participación recaudados alcancen, o no, el valor del premio ofrecido». Si s'hi apunten menys jugadors dels que calien, la diferència la posa la casa. I si la partida s'anul·la, aquell mateix article obliga a reemborsar el dret de participació.

Les tres estructures d'aposta, tal com les defineix la norma

L'article 12.1 només n'admet tres, i les descriu:

• Sense límit. «No existe máximo de apuesta y el jugador podrá apostar cualquier cantidad de la que disponga en la mesa antes de comenzar la mano», dins dels topalls de l'Annex III i de les regles de l'operador.
• Amb límit. «En algunas rondas de apuestas determinadas según la variante de juego elegida, los jugadores no podrán subir su apuesta en más del importe equivalente al doble de la apuesta inicial grande.»
• Limitat al bot. «El máximo de apuesta de los participantes está limitado por el importe del bote en juego.»

Els topalls en euros que envolten les tres —quant pot valer com a màxim una cega gran, quant pots seure en una taula cash, quant pot costar un torneig— són a l'Annex III i es comenten a com funciona el rake i qui té llicència.

Les quatre variants: què es reparteix a cadascuna

L'Annex IV admet aquestes quatre i en descriu el repartiment:

El Stud té una particularitat que l'Ordre detalla i que no s'assembla a res de la resta: la ronda «es iniciada por el jugador que posea la carta descubierta con valor más elevado, o más bajo, según la versión del juego definida en las reglas particulares». No obre qui és a l'esquerra de ningú: obre qui ensenya la carta que toca.

Fora d'aquella llista no hi ha res. Una taula que anunciï una variant que no encaixi amb les quatre és una pregunta per fer a l'operador abans de seure.

Què et garanteix la norma

• Una taula no arrenca amb menys de dos jugadors (art. 14.2), i la mà acaba a la fase de recompte, on es comptabilitzen les combinacions «de aquéllos que no hubieran abandonado la mano» (art. 14.3).
• Si la partida se suspèn, s'anul·la, s'ajorna o s'interromp, les regles particulars han de dir què passa amb el que s'ha apostat, i en tot cas es garanteix el dret als premis ja obtinguts abans d'aquella incidència (art. 13.3).
• Al final de la sessió arriba el resum del que has apostat i dels premis obtinguts, pel mateix mitjà pel qual vas jugar (art. 13.2).
• El pagament és exigible en acabar la partida, i si les regles preveuen un termini més llarg, la tramitació interna de l'operador no pot passar de vint-i-quatre hores (art. 16.2). El dret a cobrar no pot caducar abans de tres mesos (art. 16.3).
• La col·lusió entre jugadors és un problema que la norma anomena: l'article 16.4 habilita el regulador a imposar obligacions addicionals «para evitar fenómenos de colusión entre jugadores». No és una preocupació de fòrum, és un risc previst a l'articulat.

Abans de la primera mà

1. Comprova que aquell operador té la llicència singular de Pòquer. La general no n'hi ha prou, i només quatre dels vuit operadors verificats aquí la tenen: quins i com es mira.
2. Obre les regles particulars i busca dues coses: el valor de les combinacions i si la taula és high, low o hi-lo. Cap de les dues és a la llei.
3. Mira la comissió abans que les cartes. En cash surt del bot; en torneig, del preu d'entrada.
4. Posa't el límit de dipòsit abans de començar: com funcionen avui i què canvia el 2027.
5. Verifica la identitat com abans millor, o el primer cobrament es retardarà: per què triga.

Res d'això no et diu com jugar bé: et diu què hi ha escrit i què no, que és el que cal per llegir les regles d'una sala sense fiar-te'n del resum. La resta, inclosa la comissió que es cobra a totes les mans, és a la pàgina del costat.

Quan revisem aquesta pàgina

Quan canviï l'articulat o l'Annex IV. L'Ordre manté la seva redacció des de l'actualització del 30 de juliol de 2014, amb l'article 13.3 i l'apartat del Stud en la versió que els va donar la correcció d'errors de desembre del 2011. La data de l'última lectura és a dalt.