Publicitat del joc: què va anul·lar el Suprem i què no

L'abril del 2024 el Tribunal Suprem va desmuntar una part del decret que regula la publicitat del joc a Espanya. Des d'aleshores es llegeixen dues versions igual d'equivocades: que «el Suprem va tombar el decret de publicitat» i que a Espanya «continuen prohibits els bons de benvinguda i els famosos als anuncis».

Ni una cosa ni l'altra. Es van anul·lar set apartats, i el BOE marca cadascun d'ells amb la paraula «(Anulado)» i una nota al peu que diu quina sentència ho va fer. Aquesta pàgina és aquesta llista, amb la lletra de cada norma.

Tres sentències, no una

La que gairebé sempre se cita és la de 2 d'abril de 2024. És la més àmplia, però no està sola: hi va haver tres recursos contra el mateix decret i tres sentències de la Sala Tercera, totes tres publicades al BOE.

La primera és la que fa gairebé tota la feina. El seu veredicte, literal: «se anulan los artículos 13 apartados 1 y 3; art. 15; art. 23 apartado 1; art. 25.3; art. 26 apartados 2 y 3 desestimándose el recurso en todo lo demás». Les altres dues se solapen amb ella i no hi afegeixen cap apartat nou.

La tercera mereix una línia a part, perquè és la que més es malinterpreta. El recurs 1/1/2021 el va interposar la Liga Nacional de Fútbol Profesional, és a dir, el futbol professional demanant que caiguessin les restriccions. El Suprem li va donar la raó en els apartats 1 i 3 de l'article 13 i després va escriure: «Desestimar las demás pretensiones del recurso.» Tot el que fa referència al patrocini esportiu va sobreviure a aquell recurs.

Què va deixar d'estar prohibit

Els set apartats anul·lats, amb el que deien abans de ser-ho:

• Art. 13.1 — prohibia «las promociones de captación de clientes nuevos cualesquiera que fueran las condiciones de la promoción», i només permetia oferir a qui portés 30 dies amb compte obert i estigués verificat documentalment.
• Art. 13.3 — limitava on es podia anunciar una promoció: només a clients existents, o en una secció a part del web del mateix operador, o als punts de venda de loteries.
• Art. 15 — prohibia, sencer, «la aparición en las comunicaciones comerciales de personas o personajes de relevancia o notoriedad pública, sean aquellos reales o de ficción».
• Art. 23.1 — prohibia amb caràcter general la publicitat de joc en serveis de la societat de la informació, amb una llista tancada de sis excepcions.
• Art. 25.3 — només deixava a un canal de vídeo emetre publicitat de joc si «su actividad principal consista en ofrecer información o contenidos sobre las actividades de juego».
• Art. 26.2 — limitava a qui es podia adreçar un anunci a les xarxes socials: seguidors de l'operador, persones amb «un interés activo» declarat, i clients ja registrats.
• Art. 26.3 — la mateixa restricció que el 25.3, aplicada a comptes i canals de xarxes socials.

Hi ha una conseqüència estranya que convé conèixer si algun dia llegeixes el decret sencer: van quedar articles vius que remeten a articles morts. El 26.5 continua vigent i diu que els resultats d'un cercador integrat en una xarxa social «se ajustarán exclusivamente a lo dispuesto en el artículo 23.1.c)», i l'article 23.1 està anul·lat del tot. El mateix passa amb el 3.n) i el 26.4. Com es resol això a la pràctica no ho hem pogut comprovar en cap font oficial, així que no ho afirmem.

Què continua vigent, encara que es llegeixi el contrari

Aquesta és la meitat que gairebé ningú no actualitza:

• La franja horària. Art. 18.1: els anuncis d'operadors de joc en serveis audiovisuals «únicamente podrán emitirse entre la 01:00 y las 05:00 horas». Art. 19.1: la mateixa franja durant les retransmissions esportives en directe. I el 19.2 l'estén a la publicitat física que la càmera capta dins del recinte.
• El patrocini a les samarretes. Art. 12.4, una sola frase: «No será admisible el patrocinio en camisetas o equipaciones deportivas.»
• El nom d'estadis i equips. Art. 12.3: no es pot fer servir la marca d'un operador «para identificar a una instalación deportiva o a cualquier centro de entretenimiento», ni afegir-la al nom d'un equip o competició.
• Les promocions adreçades a qui no les ha de rebre. Art. 13.2: queda prohibida qualsevol activitat promocional adreçada a les persones prohibides o autoexcloses i als clients catalogats com a jugadors de risc. Si t'has inscrit al registre estatal d'autoprohibició, això és el que impedeix que et continuïn escrivint.
• La transparència dels bons. Art. 13.4: la promoció ha d'informar de manera clara del dipòsit mínim, de la quantitat que cal jugar i quantes vegades, del termini màxim per alliberar l'avantatge i de «si se trata de dinero retirable o dinero en apuestas».
• Dos silencis obligats. Art. 13.7: a qui acaben de pujar-li els límits de dipòsit no se li pot enviar cap promoció personalitzada durant 30 dies. Art. 13.8: tampoc a qui ha demanat una retirada i encara la pot cancel·lar.
• Els missatges. L'art. 10.3 obliga a incloure un missatge de joc responsable, i l'11.3, l'advertiment que els menors no poden jugar, tipus «+18». Tots dos amb regles de mida i de durada: si és gràfic, visible a tota la peça o a pantalla completa «al menos durante dos segundos» al final.
• Els tipsters. L'article 27 continua sencer. Un operador només pot signar amb qui es comprometi a publicar «todos los resultados en cualquier modalidad de apuestas que hayan obtenido en la plataforma del operador», i no pot signar amb qui sigui famós per una altra cosa.
• El correu postal. Art. 17.4: «Se prohíben las comunicaciones comerciales remitidas a través de correo postal.»

Un matís sobre els famosos, perquè els dos articles es confonen. Va caure l'article 15, que era la prohibició general. Queda dempeus l'article 27.2, que és més estret: impedeix signar acords publicitaris amb pronosticadors d'apostes que «hubieran adquirido relevancia o notoriedad pública como consecuencia de actividades distintas de la pronosticación de apuestas».

I una cosa que es va anul·lar sense que hi intervingués cap jutge: el Títol II sencer, articles 29 a 35, sobre polítiques actives d'informació i protecció. El va derogar el Reial decret 176/2023 amb efectes del 15 de setembre de 2023. Al consolidat aquells articles posen «(Derogado)», no «(Anulado)», i la diferència no és d'estil: un el va treure el Govern i els altres, el Suprem.

Per què la llei va aguantar el que el reglament no

Aquí som deliberadament cauts. Hem llegit els tres veredictes al BOE, paraula per paraula, però no els fonaments de dret de les sentències. L'únic que podem citar sobre el perquè és el resum que el mateix Consell General del Poder Judicial posa a la sentència de 19 d'abril, i que són tres paraules: «Reserva de Ley.»

El que sí que està documentat és el context, i explica força. Durant el recurs, el Suprem va plantejar al Tribunal Constitucional si l'article 7.2 de la Ley 13/2011 —el que remet al reglament per fixar «las condiciones» i «los límites» de la publicitat— respectava la reserva de llei. Aquella qüestió no es va arribar a resoldre en el fons: el BOE anota que es va declarar «la extinción por desaparición sobrevenida de su objeto» per la Sentència 169/2023.

Va desaparèixer l'objecte perquè, mentrestant, el legislador havia mogut fitxa. La Ley 23/2022 va afegir a la Ley 13/2011 un article nou, el 7 bis, que recull la mateixa llista de prohibicions, de la a) a la l), que l'article 9.2 del decret. El seu apartat 1 diu que les comunicacions comercials «se harán con sentido de la responsabilidad social, sin menoscabar ni banalizar la complejidad de la actividad de juego ni sus potenciales efectos perjudiciales sobre las personas».

L'efecte pràctic és el que importa: aquelles prohibicions ja no depenen d'un reglament. Són en una llei.

Convé anotar també el que no va canviar. L'article 7 de la Ley 13/2011, el que exigeix tenir títol habilitant per anunciar-se, no s'ha tocat des de la Ley 9/2014, que en va modificar els apartats 3 i 4. El seu apartat 3 continua obligant qualsevol mitjà, agència o xarxa publicitària a comprovar que qui li compra l'anunci té llicència, i a abstenir-se si no en té. Com es comprova això és a el registre de la DGOJ.

A Catalunya la publicitat presencial s'autoritza abans

Vam buscar una norma catalana equivalent al decret estatal i no existeix. A l'índex de normativa de joc del Departament d'Economia i Finances no hi ha cap acte dedicat a la publicitat, i la Llei 15/1984 només reparteix competència. El seu article 8 sencer diu això: «Corresponderá al Departamento de Gobernación determinar las condiciones que deberá cumplir la publicidad de las actividades incluidas en el ámbito de la presente Ley.» Una atribució, sense ni un sol límit material, i amb el nom d'un departament que ja no és el que publica els censos de joc.

El que sí que hi ha, repartit pels reglaments de cada tipus de local, és una altra cosa: un règim d'autorització prèvia. El Reglament de casinos de joc permet a les sales fer publicitat d'elles mateixes, però «la realització d'aquestes activitats l'ha d'autoritzar la direcció general competent en matèria de jocs i apostes», i el seu article 57 demana presentar la memòria i el projecte amb trenta dies d'antelació. El Reglament d'apostes té el seu propi article 28, amb una llista d'activitats que «ha d'autoritzar, en tot cas» la direcció general. Als bingos n'hi ha prou de comunicar-ho «amb antelació suficient».

Les dues capes es toquen en un punt, i el decret estatal ho diu ell mateix. El seu article 17.1 obliga la publicitat presencial dels operadors estatals a ajustar-se «además de a la normativa sobre comunicaciones comerciales de carácter estatal, a la regulación sobre publicidad de juego a través de esos mismos medios aplicable a las entidades autorizadas por las comunidades autónomas». El 17.3 treu d'aquesta regla el patrocini esportiu dins d'instal·lacions esportives i els mitjans especialitzats d'àmbit estatal.

Anunciar joc sense complir tot això no és una irregularitat menor a Catalunya. L'article 4.a) de la Llei 1/1991 la qualifica d'infracció greu i reparteix la culpa: «la infracción será imputable solidariamente al titular de la autorización, a la Entidad o al particular anunciante, a la agencia que gestione o efectúe la publicidad y al medio publicitario que la difunda».

Quan revisem aquesta pàgina

La revisem cada vegada que el BOE anoti una referència nova sobre el Reial decret 958/2020 o sobre l'article 7 de la Ley 13/2011. A 25 de setembre de 2026, el bloc de referències posteriors del decret conté exactament quatre entrades: les tres sentències d'abril del 2024 i la derogació del Títol II pel Reial decret 176/2023. No hi ha cap norma nova que hagi tornat al text els apartats anul·lats.

Dit això: que no hagi canviat aquest decret no garanteix que no existeixi una altra norma posterior sobre el mateix. No hem fet aquesta cerca, i no volem que ningú hi llegeixi una garantia que no hem comprovat.