enracha Don Pelayo: el titular no és la marca

Què és i qui el gestiona

Aquesta és la sala amb més places de bingo tradicional autoritzades de Barcelona després de la de la Gran Via: 714, segons el cens de la Direcció General de Tributs i Joc, sense places de bingo electrònic. El seu número d'autorització és SBCB138.

I la seva entitat titular, tal com l'escriu el regulador, és la Fundación Ayuda para Lesionados Cerebrales. No és un error de lectura nostre ni una coincidència de noms: el cens de bingos de Catalunya té una columna d'«entitat/empresa titular», i en aquella columna, per a aquesta sala, hi ha una fundació. Només hi ha una altra sala així a la ciutat —el Centro Asturiano, que hi figura amb el seu propi nom—; les tretze restants són a nom de societats mercantils.

El rètol del carrer diu una altra cosa: enracha, una marca de sales de joc. Totes dues coses són certes alhora, i convé entendre per què, perquè és l'error de lectura més fàcil de cometre amb aquests censos. El cens registra qui té l'autorització, no qui explota el local. Si busques la marca al cens no la trobaràs, i si busques la fundació a la façana tampoc.

No hem verificat quina relació jurídica uneix la fundació amb la marca, i no ho insinuarem. El que està documentat és el que diu cada font: el regulador anomena la fundació; el web comercial de la sala es presenta com a enracha.

Adreça, horari i com arribar-hi

Comte d'Urgell, 154, 08036 Barcelona. Cens i sala donen la mateixa adreça i el mateix codi postal, caràcter per caràcter. Telèfon, 93 454 58 34. La sala se situa a si mateixa «entre las calles Valencia y Mallorca, cerca de la parada de metro Hospital Clínic», i diu oferir apostes esportives, bingo, ruleta electrònica, lounge bar, restaurant i terrassa de fumadors.

L'horari no el podem donar. No és un descuit nostre: la sala té un epígraf titulat «HORARIO» i a sota, en lloc d'hores, aquesta frase: «Consulta nuestros horarios en nuestra ficha de Google.» No hi ha res més.

Una fitxa de Google l'edita qualsevol amb permisos sobre ella i no deixa rastre de quan es va comprovar, així que no la fem servir com a font. L'únic que et podem dir amb suport és el marc legal, que és el mateix per a totes les sales de bingo catalanes: l'article 21.7 del Decret 86/2012 situa el bingo «entre les 13.00 hores i les 4.00 hores», ampliable dues hores més els divendres, dissabtes i vigílies de festiu, i el 21.8 permet obrir la zona de màquines des de les nou del matí. Dins d'aquesta forquilla, cada sala fa el que vol, i aquesta no ha publicat què fa.

És un contrast que val la pena veure junt: Via Laietana publica dos horaris separats, Condal en publica dos i tanca aviat, la Gran Via en publica un que se surt del reglament, i aquesta no en publica cap. Quatre maneres de respondre la mateixa pregunta.

Què necessites per entrar

Divuit anys i un document de la llista de la Instrucció 2/2019: DNI, passaport o carnet de conduir per als espanyols; document d'identitat del país, passaport o identificació diplomàtica per als ciutadans de la UE; passaport, NIE, permís de residència o identificació diplomàtica per a la resta.

En una sala de bingo aquest control es fa a la porta, abans d'entrar, i sempre ha estat així. Ho diu de passada la mateixa instrucció quan explica un canvi que no afectava els bingos sinó els salons de joc: des del Decret 89/2019, el control d'accés als salons s'ha de fer a l'entrada «tal i com ja s'efectua en sales de bingo i casinos». La frase serveix per datar la novetat als salons i, de retruc, per confirmar la pràctica als bingos.

És la diferència pràctica que més es nota entre entrar aquí i entrar en un saló de joc de barri: el 2019 els salons es van posar al nivell dels bingos, no a l'inrevés.

La sala no publica condicions pròpies d'accés —ni vestimenta, ni entrada de pagament, ni reserva—, així que tot l'anterior surt del reglament català.

En què es diferencia de jugar en línia

Aquesta pàgina existeix gràcies a un cens. Sense aquell PDF no sabríem ni el número d'autorització, ni l'aforament, ni el nom de qui té el permís, perquè la sala no publica res d'això i el seu horari tampoc. L'equivalent en línia és el registre de la DGOJ, que sí que publica el titular i les classes de llicència de cada web, però que no diu ni una paraula de res físic.

D'aquí surt l'asimetria que més despista: d'un casino en línia pots saber amb certesa qui respon i quins jocs té autoritzats, i no pots saber a quina hora tanca perquè no tanca. D'aquesta sala pots saber quanta gent hi cap, i no pots saber a quina hora obre.

I una última cosa, que enllaça amb el principi d'aquesta pàgina. Al registre català tant li fa quin nom hi hagi al rètol i quin al cens: el seu article 2 s'aplica als locals —casinos, sales de bingo, salons de joc—, no a les marques ni a les societats que els exploten. Si t'hi inscrius, aquesta porta es tanca encara que demà canviï el rètol. Els webs són un altre assumpte i un altre registre, l'estatal.